Aquest text és el que podria considerar d’alguna manera el manifest fundacional de VilaWeb. El vaig redactar al juny del 1995.
És l’hora d’alçar barris a Internet
Una de les queixes més constants sobre internet rau en el fet que una majoria de la informació que s’hi troba és en anglès. I feta a Amèrica. Ningú no ho pot discutir això. És veritat. Però tampoc no és pot ignorar que la realitat està canviant molt ràpidament. Un exemple pot ser la situació que presenta avui la cultura catalana a la xarxa.
La homepage (diguem-ne “la casa” i ens entendrem) de la Fundació Catalana per la Recerca es va acabar de construir el setembre de 1994. Era una de les primeres d’aquest país i, sens dubte, la primera que intentava agrupar al seu voltant un grup de recursos en català presents a la xarxa. El dia un d’aquest mateix mes de juny, la posada en marxa de La Infopista ha permès descobrir que el barri cultural català de la internet creix i ho fa ben depressa. Més de cent cases s’agrupen ja al seu voltant amb continguts que comencen a ser de tota classe. Des d’hotels a diaris. Des de centres educatius a editorials. Des d’institucions oficials a grups antisistema. I el més important és constantar a quina velocitat es creix: el passat mes de maig varen apareixer a internet un mínim de vint “cases” de diferents grups o empreses del país. Evidentment és poc i encara estem retrassats respecte a altres països. Però ja som. I diria que els carrers del barri català d’internet comencen a traçar-se.
És per a certificar això que ha nascut La Infopista. Dins d’internet allò que és més difícil és trobar de forma ràpida el que estàs cercant. Moure’t enmig la teranyina de milions d’ordinadors i aconseguir orientar-te. Per això han nascut aquesta classe de serveis que delimiten territoris i ens permeten navegar amb facilitat per ells. “Territoris” de qualsevol classe. Lingüístics, geogràfics, d’afinitat social, estètics. El que s’anomenen “navegadors” en definitiva no fan una altra cosa que facilitar als usuaris una espècie de mapa que els facilita el viatge. Però cal aclarir que, i aquest és un dels grans avantatges d’internet, que això no impedeix que qualsevol casa estiga simultàniament en dos o tres mapes a la vegada.
Així Pangea, una de les cases més concorregudes del barri català, pot estar en La Infopista per català però també en el barri sociològic de l’esquerra a internet. En un barri conviu a la xarxa i en l’altre amb els zapatistes i Chomsky. Sense que passe res de res.
Durant el 1994 i el que portem de 1995 internet s’ha fet molt i molt gran. S’ha acabat ja l’època on tots més o menys ens coneixíem o sabíem on podíem trobar-nos. Allò que va començar com l’exemple més clar del vilatge global avui és ja una megàpolis, una enorme connurbació. I per això, igual que passa en el món real, els seus habitants comencen a reconeixer-se amb més facilitat en el seu propi barri que no en la globalitat. Un canvi que alterarà de forma radical la por que hi ha ara a que la xarxa represente un procés d’uniformització.
No és tan lluny el dia que algú podrà navegar per internet per internet a la cerca dels recursos que més li interessen sense abandonar el seu idioma local. De més de cent recursos en català a més de mil, de fet, només hi ha un pas. I els interessos més immediats solen ser els locals, Després, per aquells que ho vulguen, internet els permetrà sempre viatjar al barri del costat, tan exòtic com agradable o fer un volt per eixe downtown que, per ara, gestionen i crec que van a continuar gestionant els americans. En aquest viatge, això sí, gaudirem del fet que amb una sola llengua, l’anglès, ens anem a entendre amb pràcticament tot el món. Mentre arriben els sistemes de traducció automàtica. Que no tardaran.
15 de juny de 1995