Ací trobareu alguns dels editorials escrits aquests anys a VilaWeb, que pense que tenen un valor especial si es posen en context. Sobretot en el context del moment en que van ser escrits.
Des del 2004 he escrit milers d’editorials ja i crec que puc reivindicar, com una part fonamental de la meua vida professional, haver vist i haver explicat en el dia a dia el que acabaran sent tendències decisives de futur i haver estat coherent i intel·lectualment honrat, és a dir independent. Ací trobareu, per això, alguns exemples de tot plegat que crec que poden ser significatius per apreciar-ho. Si algú vol saber de veritat què sóc i què pense aquesta és la meua veu.
El triomf de la violència, deu anys després de la fi d’ETA 19.10.2021
La rebel·lió polonesa, el moment calhounià d’Europa que Catalunya ha d’entendre 10.10.2021
El tabú de la frontera inamovible: l’amarga lliçó afganesa 26.08.2021
La “taxa Junqueras” i les conseqüències per a la llengua catalana 19.08.2021
–Una foto a Lekeitio per a explicar l’Espanya desarmada (I) 09.08.2021
–Un poc de Braudel, per a entendre la crisi amb Espanya des de la “llarga durada” (II) 10.08.2021
–Una catalanitat “majestuosament immòbil” (Braudel i III) 11.08.2021
Contra l’estalinisme rampant 28.07.2021
Contra l’estalinisme rampant 28.07.2021
Oriol March, Joan Serra i una mentida que fan córrer sobre mi 23.07.2021
El pitjor exercici periodístic possible és aquell que fa un periodista si selecciona les fonts que fa servir i les que no fa servir per a justificar, tot intentant donar aparença d’objectivitat, allò que, al capdavall, no és sinó el seu punt de vista.
2021
Ximo Puig es planta, vint anys després de Pasqual Maragall 21.07.2021
Cal prohibir el programari espia a tot el món, o tots en serem víctimes d’ací a molt poc temps 19.07.2021
Pedro Sánchez al Liceu, atrapat en l’”impensable colonial” 20.06.2021
Nosaltres som els amos de la seua por 08.06.2021
Els indults són un pacte entre impotents, abans de la “catàstrofe immanejable” 30.05.2021
La polèmica per l’himne com a retrat d’una societat intel·lectualment desarmada 25.05.2021
Junts, amb els vots al sarró, renuncia al Primer d’Octubre i a la unilateralitat 19.05.2021
Banalitzar el Primer d’Octubre és la condició necessària per a tornar a fer autonomisme 22.03.2021
Les irritants, insensates i a vegades fosques polèmiques amb el vaccí 16.03.2021
Un petit homenatge a l’anarquisme italià 02.03.2021
Suplicatori: un ‘zugzwang’ monumental al Parlament Europeu 23.02.2021
Una gran lliçó de lògica colonialista: si és Vox qui salva el PSOE, no hi ha ni escarafalls ni escàndol 28.01.2021
Un raig de llum des del Pacífic, per a començar bé l’any 06.01.2021
Poder, domini i violència: un poc d’Arendt per a entendre on anem 14.12.2020
Aquesta Commonwealth que no cap dins Espanya 09.12.2020
La bifurcació de l’independentisme: aquesta és la clau de tot 27.11.2020
Nació contra nació. 17.11.2020
Aquell 1918, renunciant a desplegar la nació natural, el catalanisme va restar atrapat en un regionalisme que ha sobreviscut subordinat a una forma d’espanyolitat, exòtica, incòmoda, però no pas contrària. Però el catalanisme va obrir una nova etapa el 2017, en la mesura que el referèndum unilateral d’autodeterminació va significar un trencament absolut amb aquesta subordinació de l’acció política catalana a l’encaix amb la política espanyola.
2020
L’inquietant atac contra Oriol Mitjà 20.10.2020
Un avís a temps sobre la contrarevolució independentista 19.10.2020
Hispanitat: de com la transició va posar les bases per al triomf de Vox 12.10.2020
Contra l’autonomia, finalment 05.10.2020
El ‘sottogoverno’ sempre té pressa 30.09.2020
La minoria nacional catalana 17.09.2020
El discurs d’Elna 11.09.2020
Els Països Catalans no som retòricament germans ni aliats. Som un sol cos lluitant per la vida, com lluitaven les dones i els xiquets en aquestes habitacions que tinc ara al darrere.
2020
Lectures de vacances: per un discurs anticolonialista català 18.08.2020
Ells no controlen el seu estat, però nosaltres no controlem els nostres polítics 17.07.2020
No es pot normalitzar el català sense desnormalitzar l’espanyol i el francès 30.06.2020
La unitat per als qui la volen? 16.06.2020
El drama de la ‘democràcia ètnica’ als Estats Units… i a Espanya 31.05.2020
Som un país intel·lectualment segrestat per uns irresponsables 24.05.2020
Madrid esclatarà: preparem-nos per a fer servir la seua ira 17.05.2020
#25AnysVilaWeb: volem fer un dels millors diaris del món, en català 14.05.2020
L’absurda discussió amb ERC sobre el nacionalisme (I), (II) i (III) 24/25/26.04.2020
La clau és evitar el col·lapse del sistema de salut 10.03.2020
Amb Assange, Manning i Snowden, per la llibertat de tots 24.02.2020
Bilbeny i els altres 20.02.2020
Un poc de Finkielkraut, per a entendre els Verds i l’aversió als esdeveniments inclassificables 14.01.2020
Una nit al cinema amb Carles Puigdemont 01.01.2020
2019
Elogi del lector independentista a propòsit de les mentides que no s’empassa 22.12.2019
Espanya hauria d’importar jutges britànics 18.11.2019
Un poc de Fanon per a entendre el nou catalanisme 13.11.2019
Esquivar i denunciar el marc mental on et volen col·locar és el pas endavant més gran possible.
2019
Prou mentides: són els nostres xiquets, els fills de l’1-O, volen guanyar i mereixen el nostre suport 19.10.2019
El fet preocupant de debò, en aquest moment, és la campanya de criminalització de la nova generació de joves, dels nostres xiquets, les vostres nétes, els nebots i nebodes, els fills i les filles dels vostres amics, que fa dies que planten cara sense defallir a l’autoritarisme i a la inenarrable violència policíaca de què som objecte als carrers de les nostres ciutats.
2019
El ‘moment Txornòbil’ d’Espanya 13.10.2019
Parlem clar: és una ràtzia 24.09.2019
Sempre es pot guanyar: sis lliçons imprescindibles d’Hong Kong 04.09.2019
El dret a una vida digna per a tots 11.08.2019
Per a mi, el dret a una vida digna i el dret que se’n deriva d’anar-la a buscar allà on calga, passant per damunt de qualsevol frontera si cal, és el més bàsic de tots els drets. Juntament amb el dret mateix a la vida. Aquest és un imperatiu moral del qual no puc desfer-me per consideracions utilitàries ni tàctiques de cap mena.
2019
Cansats de ser espanyols 06.08.2019
17-A: de periodisme, prestidigitació i política 29.07.2019
Junts per Catalunya normalitza el pitjor PSC 10.07.2019
Rufián 04.07.2019
Un poc de Wolin per a entendre on som, què és una democràcia i la pervivència del Primer d’Octubre 03.07.2019
Segons Wolin la democràcia que hi ha als nostres països no és real, perquè no hi ha control de la ciutadania sobre el poder polític i encara menys sobre l’econòmic. La democràcia que tenim és un ritual, però hi ha moments en què apareix i esclata, de sobte, una autèntica ‘democràcia fugissera’. Hi ha moments en què les societats esclaten i comparteixen unes hores o uns dies prioritzant els interessos comuns de tota la població a partir d’un fet disruptiu, que trenca els plans de les elits, les amenaça directament i fa evident la insatisfacció popular amb la vida que ens toca viure. La democràcia fugissera és aquell punt en què l’elit perd el control, cosa que generalment només pot arribar després d’un procés començat a la base i aprofitant algun trampolí, algun instrument, que el totalitarisme invertit no pot desqualificar d’entrada, perquè ha de fer veure que creu en la democràcia.
2019
Localisme: què ens ensenya Hong Kong? 18.06.2019
Minoria nacional i dret d’autodeterminació: fixar el missatge és important 05.06.2019
Heus ací Puigdemont, amb un milió de vots a la butxaca… 28.05.2019
La peresa intel·lectual de l’excepcionalisme espanyol 01.05.2019
No es pot explicar la perplexitat d’Europa pels reflexos autoritaris d’Espanya sense abandonar abans l’excepcionalisme que l’ha posada durant decennis fora de les fronteres intel·lectuals del continent
2019
Sigueu conscients de per què El País us exigeix ‘apartar Puigdemont’ 14.04.2019
El país dels partits no pot ofegar el país de tots 10.03.2019
El nacionalisme no fa petit l’independentisme: el fa sòlid 25.02.2019
Un judici contra una nació: avui ens jutgen a tots 11.02.2019
2018
Diguem no: la protesta és el so de la democràcia 16.12.2018
La llengua de la terra 20.11.2018
El Consell de la República enterra l’autonomia 22.10.2018
Per a legitimar la por no compteu amb el meu silenci 10.10.2018
Que no tornen, per favor. Ni Caixabank ni el Sabadell 07.10.2018
I ara, per favor, que no tornen, que no s’ha notat gens que se n’hagen anat i, en canvi, si continuen amb la seu fora del Principat no podran tornar a fer de pinxos xantatgistes.
2018
La vergonya del periodisme espanyol 15.09.2018
Una societat que tolera ser distreta per una premsa deshonrada corre cap a l’esclavitud
2018
Apologia de l’historiador 28.08.2018
No representen cap fractura social: són el feixisme 05.07.2018
Espanya troba el (re)canvi 31.05.2018
Avui toca comportar-se amb esportivitat i felicitar Espanya. En el moment que semblava més difícil, ha sabut trobar un recanvi que no era senzill de crear ni d’instal·lar. Mariano Rajoy havia portat l’estat espanyol al punt més complicat i agònic d’aquests darrers vuitanta anys. Però en el darrer segon ha aparegut Pedro Sánchez i ha sabut concitar entorn seu prou voluntats per a permetre una pròrroga a una Espanya que es trobava contra les cordes. Dins, però sobretot fora. I ho ha fet, fins i tot, amb el suport i la col·laboració dels partits que ara fa set mesos i pocs dies van provar de separar-se’n. Té mèrit això.
2018
El poder del feminisme es demostra també al carrer 08.03.2018
L’escola, aquesta vella obsessió de la dreta espanyola 15.02.2018
El parlament no és del TC, és de la gent 30.01.2018
Roger Torrent ha mantingut la retòrica de l’independentisme, amb paraules contundents, però amb els fets ha col·locat el parlament, per primera vegada, en la lògica del Constitucional i de Rajoy. I és per aquesta raó que l’ha aplaudit tant l’unionisme.
2018
Renunciar a la unilateralitat és renunciar a avançar 23.11.2017
La reflexió crítica de Bel i Ponsatí 20.11.2017
Cada hora és una victòria per a la República 27.10.2017
El pànic 23.10.2017
Hi ha membres del govern i del parlament que es pensen que no es pot superar el 155. Ho pensen i ho exterioritzen en els cercles més tancats i decisius. M’ho han dit a mi.
2017
Un minut de república 10.10.2017
La independència ja és cosa d’hores, més que no pas de setmanes 04.10.2017
La proclamació de la independència de Catalunya ja és més cosa d’hores que no pas de setmanes. Després de la intervenció crispada, ahir al vespre, del rei d’Espanya, que va legitimar les mesures que sens dubte prendrà aviat el govern espanyol, ja no hi ha espai per a cap mena de diàleg. S’ha acabat.
2017
Espanya no ha pogut, ni pot, ni podrà 01.10.2017
Perquè això que ha passat aquest primer d’octubre al matí no ho oblidarem mai, i canvia per sempre les relacions entre Catalunya i Espanya. Espanya s’ha deslegitimat per sempre més per a defensar res, per a demanar res, ni tan sols per a opinar res sobre Catalunya. Avui ha deixat de ser un interlocutor, convertida literalment en un poder colonial, posat al caire de la derrota.
2017
Us demanem que voteu que sí 29.09.2017
Serenitat contra el cop d’estat, fermesa per la llibertat 20.09.2017
Contra el cop d’estat cal serenitat, però també fermesa en la defensa de les institucions. I sobretot cal unitat. No tan sols dels independentistes sinó de tothom qui crega en la democràcia i la defensa de l’autogovern. El govern de Catalunya i el parlament prendran decisions durant aquestes hores vinents. Des de VilaWeb us convidem a fer costat al govern i a defensar la democràcia. I us demanem unitat, serenitat i fermesa.
2017
Guanyarem, també, perquè ells han renunciat a fer política 07.09.2017
L’atemptat de la Rambla és un atac de bandera falsa? 23.08.2017
Si de debò algú vol acusar l’estat espanyol d’haver fet coses anormals en relació amb l’atemptat de la Rambla, cal que presente dades incontestables i un relat sense fissures. No ens calen ni fantasia ni ganes de guanyar per KO en un minut.
2017
I ara és quan ens hem d’alçar 18.08.2017
Aquesta batalla la lliurem, braç a braç, tots els qui creiem que els avantpassats no poden ser l’única referència vàlida per a ordenar el nostre futur. I la lliurem contra els qui creuen que cal fossilitzar el món, els dels uns o els dels altres, precisament per impedir l’existència d’una societat tolerant, que sap que la diversitat és una riquesa i no pas una amenaça i que el gaudi dels drets humans és un dret inalienable. Un dret inalienable que hem de tenir i que hem de reclamar per als ciutadans de Barcelona i també per als de Damasc, per als ciutadans de Berlín i també per als d’Alger, per als ciutadans de Londres i també per als de Jerusalem.
2017
No cal renunciar a la nació per obtenir un estat 20.06.2017
Un altre titular inventat d’El País, una nova diana: ara contra Llach 25.04.2017
Un cas Scala contra l’independentisme? 14.02.2017
El tres per cent 02.02.2017
Puigdemont ha comprat un viatge que no té bitllet de tornada 08.01.2017
2016
Contra la llei d’amnistia del 1977 29.12.2016
L’abús intolerable dels bancs 21.12.2016
Aprendre de la mentida 20.11.2016
No sigueu ingenus: els monstres com Trump no apareixen per sorpresa del no-res 09.11.2016
Franco, Colau, Barcelona 02.08.2016
Perquè una democràcia funcione calen demòcrates 29.06.2016
Els límits d’Ada Colau 25.04.2016
Hi ha gent que, amb entusiasme o amb por, veuen en Ada Colau una política imparable, que aconseguirà tot allò que vulga, quan ho vulga. I francament em sembla que això, per entusiasme o per por, és una mica més que exagerat.
2016
Nosaltres, els murielistes 18.02.2016
La mort de Muriel Casals i la crisi del periodisme 16.02.2016
President KRLS 10.01.2016
Ens tornarem a trobar al març (sense la CUP) 03.01.2016
2015
Enhorabona, i ara no deixeu que ningú us robe ni l’alegria ni el triomf 28.09.2015
Voldrà ser Catalunya el meu ‘kin-state’? 24.08.2015
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma 25.07.2015
La democràcia té límits? 06.07.2015
Sobre la violència 19.03.2015
Apologia del coratge personal 04.03.2015
2014
El tabú de la llengua 06.10.2014
El cas Nóos apunta a Juan Carlos 01.07.2014
Raimon 05.05.2014
Referèndum, proclamació, reconeixement 07.02.2014
Roberto Maroni non è benvenuto 15.01.2014
2013
Tiananmen a Burjassot 29.11.2013
Per què el PSC bascula cap al feixisme? (i 2) 21.08.2013
Perquè, si això que roman del PSC decideix definitivament de refugiar-se en l’espanyolisme, els seus companys de viatge seran per força el PP, que el PSC mateix ha denunciat durant dècades, Ciutadans o, per increïble que ens puga semblar, l’extrema dreta.
2013
Per què el PSC bascula cap al feixisme? (1) 20.08.2013
La independència més espanyola 08.07.2013
La meua proposta: cap llengua oficial. 13.05.2013
Al lector d’editorials 24.04.2013
No es pot combatre amb èxit la corrupció si no canvia tot de soca-rel 06.02.2013
Això acabarà a la Zarzuela 31.01.2013
Els borbons malden perquè tot plegat quede tan lluny com siga possible de Juan Carlos i de Felipe. Però les preguntes sense resposta –com ara per què Juan Carlos va decidir d’enviar lluny la seua filla i què en sabia ja aleshores– insinuen noves sorpreses de gran transcendència política aquests mesos vinents.
2013
2012
La subordinació dels partits als bancs és el mal de fons 12.11.2012
La llengua, més enllà de la república 08.11.2012
Els valencians podrem demanar un passaport català? 23.10.2012
Vint raons per les quals sóc independentista 10.09.2012
Assange no és Pinochet i la Gran Bretanya té un gros problema 16.08.2012
Otegik mozorroa erortarazten du 09.07.2012
+VilaWeb us espera 03.07.2012
Sense lectors compromesos amb la informació no serà possible mantenir els mitjans, ni aquest ni pràcticament cap altre.
2012
Rescatats els bancs, ara podem parlar de nosaltres? 09.06.2012
Espanya, KO 10.05.2012
M’interessen els diners de Juan Carlos 17.04.2012
La cara fosca de Facebook 05.04.2012
La primavera valenciana i l’hivern espanyol 20.02.2012
Grècia: el fracàs d’Europa 13.02.2012
insistir en la política d’austeritat a tot preu, ignorant-ho tot i passant per damunt de tothom ja és una recepta inútil i contraproduent
2012
Independents o frustrats 30.01.2012
Alerta amb Hongria 17.01.2012
2011
Urdangarín i Juan Carlos 12.12.2011
PSOE, PP: ‘tanto monta, monta tanto’ 17.11.2011
El Duc de Palma i els altres 11.11.2011
No és igual Rubalcaba que Rajoy. No. I a mi què? 08.11.2011
Sobre Macià, Companys i les dues preteses ànimes del catalanisme 26.10.2011
ETA, mig segle d’història basca 20.10.2011
La violència, i això ho puc dir tranquil·lament ara que ETA s’ha dissolt, és un mètode i prou. A vegades serveix i a vegades no. A vegades ajuda les causes justes i a vegades mata les causes justes. Però no es pot negar, sense caure en la propaganda en favor d’una de les parts, que la violència política sempre té unes causes profundes.
2011
Una nova etapa d’Esquerra Republicana 19.09.2011
Per als valencians el preu de l’anticatalanisme és la misèria 14.09.2011
Els 125.953 alumnes valencians o tres famílies del Principat 06.09.2011
El futur de la premsa en l’era post diaris de paper 12.07.2011
La lliçó que els eslovens ens van donar fa vint anys 28.06.2011
Un fil molt fi 15.06.2011
Les amistats perilloses del Barça 02.06.2011
Catar prova de comprar amb diners la credibilitat que els seus actes no li poden donar. I hi ha qui es ven. El Barça, sense anar més lluny.
2011
#15m, més que un toc d’alerta 16.05.2011
Ahir molts dels qui troben que la democràcia és més buida que no pas plena van fer el pas d’eixir al carrer. No és encara un terratrèmol, però ho podria arribar a ser.
2011
Deu preguntes (i respostes) sobre la mort de Bin Laden 03.05.2011
El senyal som tots 18.02.2011
I ara faran servir l’autonomia contra el país 20.01.2011
En vist d’això, la pregunta és si, al final de tot plegat, no hi ha aquesta intenció: aturar el país. Aprofitar la Generalitat per desfer tot el país.
2011
Països Catalans: la Morta-viva 13.01.2011
2010
Mireu el Sàhara 29.10.2010
La responsabilitat d’Obama 25.10.2010
Ara, a la vista dels documents alliberats per Wikileaks, Obama té una oportunitat d’or de demostrar que no és com George Bush. O una tremenda ocasió de decebre al món.
2010
Un alto-el-foc ben diferent 06.09.2010
Kosovë i nosaltres: una victòria compartida 23.07.2010
S’ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol.
2010
Mas juga amb foc 14.07.2010
Del milió i mig als seixanta-vuit 11.07.2010
Cal, doncs, no invertir els termes: som nosaltres qui els fem possibles, a ells. I si ahir vam deixar clar que la independència és el terreny central de la política catalana, vejam si a la tardor sabrem triar entre tots els seixanta-vuit diputats que necessitem.
2010
Aniré a la manifestació 05.07.2010
Dubta ningú que des del primer crit, quan es faça el primer pas, la manifestació de dissabte serà independentista?
2010
Ací se separen els camins 28.06.2010
Tothom té dret de triar el futur que considere millor per a Catalunya i d’enganyar-se, si vol; però al final aquesta sentència deixa clar que les opcions són únicament dues: o decidim nosaltres sols o ells ens imposen les seues decisions.
2010
Socialistes i independentistes 23.06.2010
Israel: molt més que no un error 01.06.2010
Dimitisca senyor president 13.05.2010
El GAL judicial i Bertold Brecht 15.04.2010
Egunkaria: alegria i pena 13.04.2010
Jo no defensaré Garzón 29.03.2010
La responsabilitat del Vaticà 26.03.2010
Aran a plan lo drech de decidir 08.02.2010
Per ma part, es clar qu’an mon respècte, qual que siá la decision que prengan, e araneses e occitans que son, lor reconeissi plan, o cal dire?, lo drech de decidir incondicionalment tanlèu que voldran.
2010
La dècada de la llibertat. 2010
2009
Menys caixes, menys opcions 27.11.2009
Necessitem partits menys forts i polítics més lliures 28.10.2009
La fi del projecte de Maragall 16.09.2009
El poder del gest més senzill 14.09.2009
Ahir va començar un capítol nou de la història d’aquest país. A Arenys de Munt un 41% dels electors va anar a votar, malgrat les pressions i les amenaces, i d’aquests, un 96% va deixar clar que volia la independència, sense més dilació.
2009
L’esperit d’Arenys i l’aïllament del PSOE 07.09.2009
La coalició PSOE-PP. 09.07.2009
L’home a qui van tancar la porta 06.05.2009
A curt terme, pot semblar que han guanyat, però a llarg terme ja veurem si la figura del president Ibarretxe no acaba essent la marca a partir de la qual va esdevenir impossible de creure en aquell futur que, en la transició, ells i nosaltres en dèiem ‘fraternal’.
2009
La responsabilitat del conseller Saura 19.03.2009
A mi, no m’hi embolique, senyor Sentís 27.01.2009
2008
I escriuré els noms… 12.12.2008
How much is enough, Ramoneda? 12.11.2008
Gràcies, senyora Abelló 29.10.2008
Allò que calla el diari El País 19.09.2008
Quan Espanya comença a semblar Sèrbia 10.07.2008
Jo, amb Laporta 04.07.2008
El camí del nord 08.05.2008
Contra els nazis, amb Guillem 11.04.2008
Quatre propostes per a després del 9M 11.03.2008
Anar al darrere del PSOE competint per ser-ne l’aliat predilecte, és una garantia de fracàs.
2008
Això que anomenem democràcia 11.02.2008
2007
Un canvi de cicle polític 03.12.2007
I segurament que és aquesta fotografia, del PSC i el PP en l’un costat, i des d’Unió Democràtica a la CUP en l’altre, el canvi més transcendental que es deu haver plasmat aquest primer de desembre. Amb això és possible que hajam assistit al naixement d’un nou cicle polític al Principat.
2007
Foc al rei 21.09.2007
Alcem-nos 29.05.2007
Què passa amb els mossos? 22.05.2007
La Carrasqueta, símbol de tots 27.04.2007
Independència 12.03.2007
I amb la ment buida d’apriorismes colonials, buida de por i de recels, buida de dubtes sobre nosaltres mateixos, el present i el futur d’aquest país ja es veu a hores d’ara amb una claredat meridiana: no hi ha res a fer a Espanya. Ni que passen trenta anys més.
2007
Televisió IP: avui ja és demà 10.01.2007
2006
Àfrica: una causa moral 21.11.2006
Esquerra travessa el Rubicó 06.11.2006
Parlem de Ciutadans 03.11.2006
Per Anna. Per nosaltres. 09.10.2006
Pel no, amb tot el respecte 02.06.2006
Madrid forat negre 12.05.2006
Ens cal una generació de polítics que no vulga donar suport a cap mena d’estabilitat a Espanya. Una generació de polítics que no tinga gens d’involucració sentimental amb qui caram siga l’habitant de la Moncloa. Una generació de polítics que tinga per referència final únicament el país. I si no és així, no ens en sortirem.
2006
Ara la independència 22.03.2006
18F: la revolució tranquil·la 20.02.2006
Islamistes 12.01.2006
2005
El dia de la independència, simplement tranquil·litat 22.12.2005
Silencis sobre Juan Carlos 23.11.2005
Franquistes sense franquisme 21.11.2005
Ben-Ami té dret a parlar 29.10.2005
Trenta anys després 27.10.2005
Amb Xirinacs, ara 26.10.2005
Qui parla en nom dels valencians? 24.10.2005
És possible de refer la transició? 19.07.2005
Vergonya de polítics 14.06.2005
Una victòria de la democràcia 30.05.2005
Un estat (ni que siga petit) 07.04.2005
Parlem d’El Periódico? 16.03.2005
Fa mesos, potser anys, encara que no gaires, que El Periódico ha entrat per una via que alguns periodistes, jo per exemple, veiem amb preocupació. No tant pel seu negoci com per la salut de la informació en general. El diari ha esdevingut, en temes polítics, un autèntic diari de partit, del PSC. I un diari de partit molt sectari, fins i tot dins el PSC. Gairebé inquisitorial.
2005