temes – internacional

t

Llibreta de Pequín

L’any 1989 vaig viure a Pequín la revolta dels estudiants que acabaria en la matança de Tian Anmen. Uns anys després vaig fer pública la llibre amb les meues anotacions d’aquells dies.


Llibreta de Berlín

La caiguda del Mur de Berlín és, segurament, el moment més feliç que mai no he viscut com a periodista. Aquest text replega el contingut de la meua llibreta d’aquells dies en que vaig seguir la caiguda del mur que semblava impossible de tombar.

Deu anys després vaig posar els meus records en aquest text: ‘Aquell nou de novembre del 1989‘.

En un altre format, vídeo, els mateixos dies de la caiguda del mur vaig fer un llarg reportatge per a TVE, molt innovador en aquell moment perquè no tenia locució de continuïtat. Crec que és un dels treballs periodístics dels quals m’he sentit més orgullós en la meua vida. El podeu veure ací:

https://vimeo.com/8762095


L’Atles de l’Europa futura

Quan la revista Presència va fer mil anys, em van demanar de fer un especial, en forma d’atles, que era una anàlisi de com seria l’Europa del futur. Era l’abril del 1991. L’atles, fet sota la coordinació d’un company periodista que es deia Carles Puigdemont, va ser molt polèmic per algunes provocacions que jo vaig voler introduir-hi.


En una trinxera croata

Un relat molt personal des de les trinxeres de la guerra entre Croàcia i Iugoslàvia, on vaig veure i viure coses que em van fer perdre la meua fe en el món… Publicat a El Punt

També a El Punt vaig publicar ‘Alexander, un xiquet de la guerra‘, un article que em provoca encara una emoció especial.

A Presència va aparèixer ‘Iugoslàvia, crònica d’un despropòsit‘.


Viatge als Països Bàltics, la nit de la independència

L’agost i el setembre del 1991 vaig fer un llarg viatge per Lituània, Letònia i Estònia que va coincidir amb el reconeixement internacional de la independència. Vaig entrar-hi per una Vilnius encara soviètica i vaig eixir per Tallin amb el visat d’una Lituània independent que el dia que vaig arribar no reconeixia ningú. Una part del dietari d’aquell viatge la vaig publicar a El Temps i la podeu llegir ací.


L’última nit de la Unió Soviètica

El dia de nadal del 1991, davant els meus ulls estupefactes, la Unió Soviètica va deixar d’existir i el món va canviar per a sempre. Aquesta és una crònica, escrita anys després, d’aquella nit tan especial i sorprenent.


CAMALeó

El 8 d’abril del 1991 es va emetre el programa Camaleó de TVE, el famós programa fals sobre el colp d’estat a la URSS -que acabaria arribant tal i com el descrivíem mesos abans… Jo vaig fer la part informativa, el guió de la part informativa.

Jordi Rovira va públicar a Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, aquest interessant text sobre tot el que va passar arran l’emissió del programa.


Un viatge al Transdnièster

L’any 2008 vaig aconseguir entrar al Transdnièster, una peculiar encara república soviètica, protegida per Rússia i situada en l’extrem oriental de Moldàvia. D’aquell viatge van eixir tres articles per a VilaWeb i uns apunts al bloc.


Les llàgrimes de massa anys.

El 1991 vaig seguir la conferència de pau entre palestins i israelians, que havien accedit per primer vegada a parlar directament. Aquesta és la crònica que vaig escriure del que hi vaig veure aquells dies.


Cròniques des de Jericó

L’any 1994 vaig viatjar a Jericó per a viure en directe l’inici de l’autonomia palestina. Hi vaig fer cròniques per a Ràdio 9 i una sèrie d’articles per a El Punt que podeu trobar ací.


Des d’Hong Kong

El setembre de 2019 vaig viatjar a Hong Kong, que vivia immersa en la revolta democràtica. Des d’allí vaig fer dues cròniques i una entrevista:


Dels terrats de Teheran al pont sobre el Bòsfor

Una anàlisi del 2016 sobre l’estrany cop d’estat a Turquia i els seus paral·lelisme amb la revolució islàmica de l’Iran, a finals dels anys setanta. Sobre el poder del takbīr.


Slesvig-Holstein: una bandera a cada galta

Les peculiars relacions i molt interessants relacions entre Dinamarca i Alemanya han creat en aquesta frontera una de les situacions, nacionalment parlant, més tolerants i atractives d’Europa. Hi vaig anar a comprovar-ho, a constatar que les relacions entre dues nacions no necessàriament han de ser una font de conflicte encara que la ratlla no caiga en el lloc on tocaria.


Xipre: Cascs Blaus dins la Unió Europea

Xipre és el darrer estat de la Unió Europea on patrullen encara els cascos blaus de l’ONU. Hi vaig anar per comprovar com la normalitat encara no neteja un passat tumultuós.


Cròniques des del Kurdistan

Quatre cròniques escrites des del Kurdistan, l’any 2013



l’europa de maastricht

A primers dels anys noranta em vaig interessar molt pel periodisme gràfic. Descobrir l’USA Today als Estat Units i Focus a Alemanya va canviar la meua manera d’interpretar com es presenta la informació. I m’hi vaig abocar molt. Aquest és un exemple publicat a la revista El Temps en ocasió del Tractat de Maastricht.